Sunday 13 May 2012 at 9:23 pm
Aprofitant el cap de setmana la gent del 15M ha tornat a donar una gran lliçó de civisme i de convivència intergeneracional en la celebració prèvia del primer aniversari del col•lectiu.
Vaig arribar a la Plaça de Catalunya vora les 4 de la tarda. Hi havia poca gent encara, però anaven venint de mica en mica. Gairebé a totes les entrades de la plaça hi havia stands del col•lectiu stop desnonaments, que recull signatures per presentar una ILP sobre la dació en pagament. Ahir segur que van poder recollir milers de signatures!
De mentres la comissió de cuina anava engegant els preparatius, i anaven apareixent els primers cartells ja coneguts per tots, com el típic “falta aigua.”
Tot tenia un regust molt i molt agradable a l’any passat. Gent parlant sobre com canviar el món, informadors informant sobre el moviment 15M, bon rotllo, abraçades a dojo i retrobaments emotius entre gent que torna a les places a lluitar novament.
Mentre seguia donant voltes a la plaça em vaig trobar un grup de cantaires als quals et podies afegir tranquil•lament. Agafaves les lletres i cantaves amb ells. Gairebé se’m desploma l’escenari al qual m’havia pujat per fer-los fotos. Quina vergonya si hagués passat... ehem... hi havia molts fotògrafs allà donant-lo tot, i una imatge d’en DooMMasteR càmera en mà al que se li ensorra un escenari no és la millor publicitat ;P
La manifestació va arrencar vora un quart de set, a una velocitat endiablada, i és que milers de persones, més de les 45.000 que diuen els mossos es van aplegar en una marxa que va recórrer part del centre de la ciutat en un recorregut circular. Érem tants que, quan la capçalera va arribar a la Avinguda Diagonal encara hi havia gent sortint de la Plaça de Catalunya.
El to de la marxa va ser a part de reivindicatiu, festiu, com sol ser habitual en aquestes concentracions. La pancarta era immensa. Tant ample que semblava feta a mida per passar per les grans avingudes de l’Eixample. El ja conegut helicòpter dels mossos ens va vigilar contínuament des d’allà dalt, però a terra la presència policial va ser molt minsa. No entenc a que juguen francament. L’altra dia tot abarrotat de mossos i ahir no se’n veien. Probablement n’hi hauria molta secreta, però el clima va ser completament diferent, sense tensió.
La manifestació va acabar a la mateixa Plaça de Catalunya. Vam tornar a entrar tots i va quedar ben plena en pocs minuts. La plaça estava perfectament segmentada, de tal forma que hi havia camins traçats a terra per poder moure’s bé. Vaig aprofitar per fer un altre tomb, on vaig trobar coses tan curioses com gent practicant ioga en mig de la plaça.
Vaig plegar quan arrencava la primera assemblea. Allà ja no s’hi cabia. Me’n vaig tornar a casa amb una gran alegria a sobre, i desitjant que aquest any tot vagi bé, i que no pateixin els mateixos problemes que van patir l’any passat. Tot depèn de la gent... i del senyor Puig, clar!
Trobareu una galeria realment gran del desenvolupament dels actes d’ahir clicant aquí. Pel vostre gaudi! Espero que us agradi!
Sunday 06 May 2012 at 01:05 am
Molts de vosaltres haureu vist aquests dies com s’anava coent un esdeveniment independentista que s’anava estenen per les xarxes socials d’una manera molt ràpida, en especial pel Twitter. L’acte animava a la gent a omplir aquesta tarda la plaça Sant Jaume per reivindicar la independència de Catalunya i denunciar l’espoli i els atacs al que estem sotmesos actualment.
La concentració ha estat curta però intensa. S’ha desplegat una estelada enorme que hem fet volejar i en el torn dels parlaments i del manifest han participat dues persones que últimament estan donat molt de que parlar. Son la Marta Manlleu, la primera empresària que s’ha negat a pagar els seus impostos a Espanya (i els quals vol que repercuteixin al 100% a Catalunya) i en Josep Casadellà impulsor del ara ja famós #novullpagar
L’acte s’ha clos amb Els Segadors i amb un pilar de la Colla Jove de Valls, amb l'ajuda d'uns castellers de Berga que ha estat molt aclamat pel públic.
Son necessaris més actes com aquests. No ens adormim! Que no s’apagui la flama!
Cliqueu sobre les fotos per veure-les més grans
Sunday 06 May 2012 at 12:56 am
No tot passa a Barcelona i encara menys surt als mitjans. Pel primer de maig es van convocar mobilitzacions a molts altres llocs, com per exemple, a la capital del Maresme. Manifestacions indubtablement més petites, però necessàries per mobilitzar a una població local que no es pot permetre el luxe de veure com el seus drets es van retallant dia a dia mentre la taxa d’atur puja sense parar. Mataró, cal dir-ho, té el desgraciat honor de patir la taxa d’atur més alta de les ciutats mitjanes de més de 50.000 habitants.
Desmarcant-me com tinc el costum dels sindicats majoritaris vaig assistir a la manifestació convocada per diversos col•lectius, partits polítics i sindicats no majoritaris. Participaven a la mobilització entre altres: la COS, la CGT, la CUP, Revolta global – esquerra anticapitalista i Maulets.
Amb un marcat to alegre i combatiu vam recórrer alguns dels principals carrers del centre de la ciutat per arribar a la que sol ser una de les metes de les manifestacions de Mataró, la plaça de Santa Anna, on es va llegir el manifest i a on vam ser animats a no rendir-nos davant de tot el que se’ns ve a sobre i a participar a la concentració de la tarda a Barcelona (la de la entrada anterior)
Al igual que en el post anterior, podeu veure una galeria complerta del desenvolupament de la manifestació clicant aquí. Que la gaudiu!
Wednesday 02 May 2012 at 2:37 pm
Reconec que ahir no les tenia totes amb mi... anava al tren, llegint piulades de gent indignada que anunciava que la Plaça de la universitat s’estava convertint en una olla a pressió, que havien tancat la parada de metro per ordre d’interior, que s’estaven fent moltíssimes identificacions i que tot era ple fins a vesar de policia uniformada i secreta. Vaja, que venien ganes de girar cua i tornar cap a casa. Tenia tot pinta de manifestació que acaba rebentada i omplint planes de diaris al dia següent.
Al sortir de l’estació de Plaça de Catalunya em vaig trobar 4 mossos que, de cara, anaven observant tothom que sortia de l’estació. En aquesta ocasió van passar de mi. Vaig tirar carrer amunt fins a la Universitat, però ai las! Quan em vaig apropar un mosso em va cridar l’atenció. “Si vols anar cap a la plaça tens que passar per aquesta vorera!”
La vorera era ben plena de mossos, de paisà i uniformats. Allò era un control en tota regla. Després de fer un parell de tombs em vaig dir, va, passem pel control. Allà em van escorcollar la bossa de la càmera. L’agent va ser força sec, però correcte, tot s’ha de dir.
Passat el control vaig sentir una conversa: Hi havia uns nois que els hi havien requisat les banderes (estelades i d’altres que no vaig poder identificar.) Un mosso parlava amb algun superior i li preguntava si els nois podrien accedir a la manifestació sense les banderes. La resposta no la vaig sentir amb claretat, però les banderes en tot cas, estaven sota “protecció” policial.
Veient el dispositiu que tenien muntat me’n vaig adonar que allò era una ratonera. La tensió es podia respirar a l’ambient, i feia la impressió de que si alguna de les dues parts, manifestants o mossos saltava es podria liar una batalla campal com la de la vaga general.
Al arribar a la plaça em vaig calmar força. L’ambient era reivindicatiu, però festiu. Hi havia gent, molta gent. Allò podria ser molt gran.
I així va ser, encapçalada per un camió en el qual la organització controlava part de la manifestació, aquesta va arrencar, amb advertiments continus de no caure en les provocacions dels mossos. Uns mossos que amb mirada desafiant ens observaven a nosaltres, els manifestants i els fotògrafs a cada carrer amb el que ens creuàvem. La sensació de ratonera era gran, però més gran va ser la descarrega d’adrenalina que vaig experimentar al veure que tot allò es començava a moure i a més, per primera vegada en una manifestació multitudinària, era a davant de tot, a la capçalera, intentant fer les millors fotos possibles rodejat de multitud de periodistes i fotoperiodistes que treballaven pels seus respectius mitjans o per poder vendre les seves fotos als mitjans.
Va haver moments, sobretot al principi, en els que la gent es posava molt nerviosa cada vegada que creuàvem un carrer, ja que els mossos estaven allà, distants però amb una mirada molt desafiant, ves a saber, potser esperant que passes alguna cosa, que saltes la més mínima espurna per poder carregar, per poder encerclar-nos a tots i "donar-nos el nostre merescut". Aquesta frase pot sonar fora de lloc, populista, però us ho juro, no recordo haver notat mirades com aquestes en molt de temps...
I així es va quedar la cosa, per què fora de 4 detinguts abans d’iniciar la marxa no va haver cap altre incident més. Tot va anar sobre rodes. La manifestació va anar ràpida, seguint a la organització, i al arribar a les tres xemeneies sabíem que havíem guanyat una batalla: La batalla de la por! La batalla de la por que ens va intentar inflingir el sistema!
Després d’uns parlaments i de cantar la estaca, la manifestació es va dissoldre pacíficament. Orgullós em vaig apropar al camió per tercera (o quarta vegada, que sé jo) i vaig felicitar a la organització. Friso ja per que arribi el 12 de maig!
Miro amb tristesa els dos diaris "més venuts" a Catalunya i se'm cau la cara de vergonya al veure que en les seves versions en paper no surt cap foto de la manifestació. Només dels mossos que anaven vestits de secreta. Ho trobo fatal i d'una gran manca de respecte, tenint en conta la gran quantitat de fotògrafs que hi érem allà en aquells moments. Per això
podeu veure les meves fotos de la manifestació clickant aquí. 26 moments més de lluita pacifica!
Tuesday 24 April 2012 at 10:02 pm
Que tal va anar la vostra diada? La meva va ser curteta
Escapant-me de la feina prop de les set i arribant a Mataró vora les vuit poses coses es poden fer... bé, perdó, millor dit, no et dona temps de veure tot el que fem. Entre les parades de llibres, les multitudinàries parades de flors, una descomunal gegantada, una jornada castellera, la fogonada... un no parar d’actes, alguns d’ells anul•lats per les retallades i celebrats per voluntaris. I és que quan la gent vol, les coses surten, malgrat la crisi.
Però aprofitant aquestes dates us volia fer una recomanació: Alguns dels blocaires que participen a les històries veïnals volen editar un llibre plagat d’històries excel•lents. Fetes per gent com nosaltres: Blocaires!
El projecte s’està gestant a Verkami, on com ja sabreu es recullen aportacions. A partir de quinze euros estareu col•laborant amb un dels projectes més interessants que ha sortit de la blocesfera catalana.
Manquen cinc dies i 360 euros! Si col•laborem, ho podem tirar endavant!
Si no podeu o no voleu participar podeu ajudar al projecte fent difusió de l’enllaç a Verkami o a aquest post! Gràcies per endavant!!
Wednesday 18 April 2012 at 11:40 pm
Emmmmm bé... bueno... d’això... aquesta entrada porta com un mes de retard, però ei! Imagineu-vos que vaig aterrar ahir ^^! Cola? No? :P
Dublín és una ciutat que pel seu patró es torna verda. Si la visiteu en aquelles dates observareu que el 85% de la gent que passeja pel carrer o assisteix als actes porten alguna samarreta o algun barret amb el color verd típic irlandès.
La ciutat, una de les que més m’agraden de les que he visitat bull d’activitat durant les seves festes. Desfilades, activitats teatrals, fires de cervesa, exposicions, concerts i alguna que altra activitat de difusió del gaèlic.
Els turistes es conten per milers (el meu avió, per exemple, anava rebentat de catalans) i la gran majoria, malgrat la quantitat d’actes que se celebren solen tenir un destí fixat: El famós barri del Temple Bar ( i rodalies) on es concentren la gran majoria de pubs de la ciutat. No cal dir-ho... va haver un dia que allò semblaven los San Fermines i gairebé no es podia ni caminar pel carrer...
Dublín és Dublín. Una ciutat que sempre m’ha semblat bonica, amistosa i oberta. No us faltaran coses per veure (i per beure! Xist!)
No us perdeu les seves catedrals, ni deixeu de fer una passejada pel riu Liffey. Camineu tranquil•lament pel campus universitari del Trinity College... preneu una bona Guinnes en un dels centenars de Pubs de la ciutat...
Si voleu un lloc perfectament visitable en un cap de setmana llarg, Dublín és la vostra ciutat. No us decebrà gens ni mica.
Ha estat el meu segon viatge a Irlanda. Voleu saber com va ser el primer? Mireu
aquí,
aquí i
aquí
Aquest és el primer post de dos sobre aquest viatge. És el post bonic i alegre. El següent ja us adelanto que no serà pas així. Parlarà de conflictes, parlarà de Derry i del Bloody Sunday i de la ciutat de Belfast. La segona part del viatge em va afectar especialment. Malauradament els conflictes recents deixen emprenta durant molt de temps...
Thursday 29 March 2012 at 11:15 pm
Jo avui he decidit fer vaga. Els motius que us donaré son els mateixos que us podrà donar qualsevol vaguista avui: Retallades de dret i més retallades.
Veig que s’ha liat molt la cosa a Barcelona, fins a un punt excessiu, i les xarxes socials bullen plenes de comentaris recriminant actituds violentes. No m’agrada la violència, però que voleu que us digui, tal i com van les coses no m’estranya gens que cada vegada hi hagi més violència al carrer.
Ha cremat un Starbucks, contenidors i mobiliari urbà. De moment no s’estan cremant les cases com a Londres ni la situació és tan radical com a Grècia, però crec que com les coses no canviïn, ho acabarem veient...
En un clima menys viciat i més pacífic ha tingut lloc la jornada de vaga general a Mataró. Hi havia convocades dues marxes, una de sindical i una altra d’estudiants. Com que no soc fan dels sindicats majoritaris m’he ajuntat a la dels joves, que ha anat acompanyada de gent de la esquerra independentista. La marxa ha transcorregut a bon ritme pels carrers de la ciutat, amb aturades a alguns comerços que estaven oberts. No n’hi hagut cap incident remarcable tret d’alguna pica baralla. Així mateix, ni s’ha guixat, ni s’ha fet malbé cap comerç que no ha volgut tancar.
Entre altres s’ha tallat la N-II i s’ha animat als estudiants i professors d’un institut a sortir i a unir-se a la vaga. La marxa finalment a acabat a la Plaça de Santa Anna, on s’ajuntat amb gent de sindicats minoritaris i on s’han llegit un bon grapat de manifestos, entre ells, un animant a defendre un dels col•lectius que encara avui dia resta oblidat: La gent que treballa a l’àmbit domèstic, majoritàriament dones.
Cliqueu sobre les fotos per veure-les més grans
(Sí, sé que tocava post d’Irlanda... serà el proper! Us ho prometo! :P )
Monday 26 March 2012 at 11:58 pm
Avui us hauria de parlar del viatge a Irlanda, un viatge ben interessant i diferent a altres que he fet anteriorment...un viatge que no m’ha deixat pas indiferent.
Però avui no toca... avui m’estimo més ensenyar-vos una cosa que segur que molts de vosaltres heu vist (o esteu veient) al cel: La conjunció entre Venus i Júpiter amb la lluna de convidada durant dos dies
Cliqueu sobre les fotos per veure-les més grans
A dalt teniu Venus, a sota la Lluna i sota Júpiter, tots tres ben brillants, mostrant-nos un espectacle que no tornarem a gaudir fins d’aquí a uns anys. No us ho perdeu, demà ja no serà igual!
*Post dedicat a la Rits, que em va demanar unes fotos de la conjunció fa uns dies 
Tuesday 13 March 2012 at 6:43 pm
Cliqueu sobre la foto per veure-la més gran
Diuen que la roda de la vida no para de girar. La gent neix, viu, evolucionen com a persones... moren, òbviament.
En 24 hores m’he alegrat i m’he entristit...
Ahir una persona que feia un any que no veia em va mostrar com la seva vida havia evolucionat. Laboralment ha aconseguit superar uns quants maldecaps, i humanament no li podia anar millor: Porta un any amb la seva parella, convivint amb ella i a més han decidit casar-se. Una situació immillorable. Em vaig alegrar molt!
Avui, en canvi, a les 4 de la tarda m’ha arribat un SMS. Aquest sms m’ha avisat de que el pare d’una altra bona persona ha traspassat. Ja portava uns anys malalt i no ha pogut aguantar més...
Uns venen al món, altres porten anys vivint-hi, altres se’n van. Tots estem en aquesta roda frenètica que no para de girar. Avui hi som, demà... bé, millor no pensem! Millor vivim!
Friday 09 March 2012 at 9:49 pm
Sona el despertador, però no tinc pas al cap la idea de llevar-me...
Deixa’m agafar-te, deixa’m abraçar-te per darrera.
Deixa’m que t’acaricií la panxa mentre et petonejo la espatlla i la esquena.
Deixa’m fer-te petons al coll... deixa’m mossegar-te la orella mentre jugo amb els teus pits.
No em deixes més remei que fer-te callar amb un llarg i profund petó quan em dius que arribaràs tard a la feina...
M’encén el teu riure juganer... i signes sentència quant et gires i comences a petonejar-me el pit.
Les mans se me’n van cap al teu engonal. Sí, arribarem tard a la feina...
